Gabriel Aresti (Bilbao, 1933-1975) es una de las primeras figuras de la poesía en euskera. Su papel fue decisivo en la introducción de la temática social y la reelaboración de la lengua popular en las letras vascas.
POESÍA
Dirán
que esto
no es
poesía,
pero
yo les diré
que la poesía
es
un martillo.
Piedra y pueblo, 1974. Traducción del autor.
POESIA
Esanen dute
hau
poesia
eztela,
baina nik
esanen diet
poesia
mailu bat
dela.
Harri eta berri, 1964.
SIEMPRE DIRÉ…
Siempre diré
la verdad.
De mi boca no saldrá palabra
que no sea verdad.
Me romperán los labios,
se me caerán los dientes,
me cortarán la lengua,
pero
yo
nunca
mentiré.
Y si alguna vez,
rompiendo mi juramento,
digo una mentira,
será
para que el sol no se oscurezca,
para que la luna alumbre,
para que la rosa gane algún pétalo,
para que el clavel no pierda su perfume,
para que el niño siempre goce de la teta
y para que a la doncella
se le vaya la virginidad
con nobleza.
Piedra y pueblo, 1964. Traducción de Javier Atienza.
BETI ESANEN DUT…
Beti esanen dut
egia.
Nire ahotik ezta hitzik aterako,
egia eztena.
Ezpañak apurtuko zaizkit,
hortzak eroriko zaizkit,
mihina ebakiko didate,
baina nik
eztut
gezurrik
esanen.
Eta inoiz,
nire juramentua hautsirik,
gezur bat badiot,
izanen da
eguzkia ilundu eztadin,
ilargia argitu dadin,
arrosak orriren bat irabaz dezan
krabelinak usainik gal eztezan,
haurra beti ditiaz goza dadin,
edo dontzeiliari
birjindadea joan dakion
nobleziaz.
Harri eta berri, 1964.
SI POR DECIR UNA VERDAD…
Si por decir una verdad
han de matarme
las hijas,
han de violarme
la mujer,
han de derribar
la casa
donde vivo;
Si por decir una verdad
han de cortarme
la mano
con que
escribo,
la lengua
con que
canto;
si por decir una verdad
han de borrar
mi nombre
de las páginas
áureas
de la literatura vasca;
en ningún momento,
de ninguna forma,
en ningún lugar
podré
callarme.
Piedra y pueblo, 1964. Traducción del autor.
EGIA BAT ESATEAGATIK…
Egia bat esateagatik,
alabak
hil behar bazaizkit,
andrea
bortxatu behar badidate,
etxea
lurrarekin
berdindu behar bazait;
Egia bat esateagatik,
ebaki behar badidate
nik eskribitzen
dudan
eskua,
nik kantatzen
dudan
mihina;
Egia bat esateagatik,
nire izena
kenduko badute
euskal literaturaren
urrezko
orrietatik,
inoiz,
inola,
inun
eznaiz
isilduko.
Harri eta berri, 1964.
MI VOZ ES UN MARTILLO
Mi voz es un martillo
negra poesía
Palabra firme y llena
de feroz hombría
Que golpea en tus clavos
dulce madre mía
Y mientras te golpea
sufre tu agonía.
Este pueblo de piedra, 1971. Traducción del autor.
NIRE BOZA MAILU BAT DA…
Nire boza mailu bat da
poesia beltza
Gizontasun basatiz betetako
Hitz fermua
Zure iltzetan nire ama eztia
kolpeatzen duena
Eta kolpeatzen zaituen bitartean
zure agonia sufritzen duena.
Harrizko Herri Hau, 1971.